30 de juny de 2010
No hi ha res més trist que una escola sense xiquets, sense soroll, sense rialles i sense diversió... aquest curs no podía acabar sense la grata despedida a les mares/pares que tant m'han ajudat a dur a terme la meua feina i com no elles s'han despedit amb unes frases que m'han aplegat al cor, ací vos les deixe...
Diari d'una mestra d'infantil tanca ací un curs plé d'emocions... esperant tindre sort en les pròximes adjudicacions.
Sols puc dir que m'he enamorat de la classe que he tingut aquest any i que tinc la esperança de tornarme a enamorar estiga on estiga el proper any. Una abraçada ben forta a tots i espere que seguiu utilitzant aquesta pàgina el proper curs.

No hay comentarios:
Publicar un comentario