DIARI D'UNA MESTRA D'INFANTIL FA LA SEVA 1ª PONENCIA

Aquest estiu la coordinadora del CEFIRE de Ondara es va posar en contacte amb mi, va ser tot un plaer pensar que el meu humil bloc haguera arribat tan lluny, però per un altre costat també em van assaltar algunes pors, com: realment estic preparada? com ho faré?, però en fi m'ho he sabut traure prou bé dels dits i la  veritat es que no m'importaría repetir.

Aquest és el resum de la meua ponència, espere que vos agrade:

 COM NAIX DIARI D’UNA MESTRA D’INFANTIL?

Aquest projecte va començar com una il·lusió després d’haver aprovat l’oposició, una mena de diari de la meua experiència en l’aula. Poc a poc aquest ha anat agafant forma, convertint-se i pretenent ser una eina per a tot aquell que s’interese per l’educació infantil, a més a més d’adquirir coneixements d’aquelles persones que vulguen participar-hi.

 ELS BLOCS: UNA FERRAMENTA PER A APRENDRE I PER A TRANSMETRE

• FERRAMENTA PER A APRENDRE: En la xarxa podem trobar nombrosos blocs que ens poden ajudar en la nostra tasca, des del meu bloc propose alguns com:
• http://orientacionandujar.wordpress.com/
• http://www.ideesmagistrals.blogspot.com/
• http://logiva20.blogspot.com/
• FERRAMENTA PER A TRANSMETRE: La millor manera de transmetre allò que ens interesa en la xarxa, és a través d’un bloc, ja que resulta molt senzill de realitzar:
• http://es.wordpress.com/
• http://www.blogger.com/

 FERRAMENTES ÚTILS EN UN BLOC:

• Gadgets interessants: Traductor d’idiomes de google, mapa de visites (www.maps.amung.us)
• Utilització d’albums picassa (ferramenta que ens facilita google)
• Socialitzar el bloc (a través de facebook)
• Nombrosos links i imatges

UN NOU INICI DE CURS

9 de setembre de 2019
Com vos ha anat l'inici de curs?? Els nens/es més grans ja s'han fet la idea de la seva nova vida a l'escola, i els més xicotets, entre plor i plor també han començat, però això si, sense fer-se la idea de que aquesta va a ser la seva nova vida...
Una bona organització del periode de adaptació és essencial per a que els nens/es s'adapten el millor possible a la seva nova vida en l'escola, però això si, el disgust no els el lleva ningú i tot per por al moment de l'acomiadament... Si ens posem en el seu lloc el que ells senten és sensació d'abandó per part de les famílies, fins que en certa manera l'escola també siga la seva segona casa.
En la meua escola han organitzat el periode de adaptació per grups i per hores, de manera que el primer dia han entrat en dos grups de hora i mitja cada vegada, primer 12 nens/es a les 9,30h del matí (els han arreplegat a les 11) i després un altre grup de 12 a les 11,30 fins les 13.
Demà ja vindrà tot el grup junt, quina serà la reacció?? esperem que vagen acostumbrant-se, encara que tot indica que continuarà igual, el més important és no perdre la calma i que poc a poc agafen confiantça en l'escola.